Durant els últims anys, la societat espanyola i en general la europea estem
vivint un procés de “crisis econòmica” que està tenint uns efectes devastadors,
especialment sobre l’ocupació de les nostres veïnes i dels nostres veïns.
Aquesta situació afecta quasi de forma generalitzada a la totalitat de
municipis del territori estatal, amb honroses excepcions que també caldria
estudiar, i està produint efectes molts adversos en la qualitat de vida dels
nostres ciutadans, generant-se problemes de gran magnitud en l’àmbit social
dels nostres pobles i ciutats.
Els ajuntaments, o mancomunitats de municipis, especialment aquells de
dimensions menudes o mitjanes, es troben amb una nova situació, i amb uns greus
problemes, que en moltes ocasions no saben com atendre. A més, donat que la
competència en matèria d’ocupació correspon a les comunitats autònomes, no
sembla que siga una competència on les administracions locals tinguen molt a
fer.
Si a açò afegim una situació complicada quant als recursos econòmics que
disposen aquestes administracions, que han fet necessari abordar processos de
reducció de la despesa ben significatius, encara sembla més difícil, si cap,
poder abordar la problemàtica de l’ocupació, i es relega, de forma definitiva,
a la competència autonòmica la responsabilitat respecte a les polítiques de
foment de l’ocupació.
Si bé no els resta part de raó, la problemàtica continua; i si seguim els
devenirs de l’economia, no sembla que la solució global estiga propera, i per
tant haurem d’intentar des de les administracions locals, també, dissenyar
polítiques que ajuden a pal·liar els defectes devastadors de la desocupació, i
generen les bases de la generació d’activitat econòmica als nostres municipis.
No podem esperar a que la situació econòmica millore, perquè com deia J.M.
Keynes: “A llarg termini estarem tots morts”,
i sense voler ser massa pessimistes haurem de fer alguna cosa, mentre.
La pregunta és: És pot fer alguna cosa, amb la situació que s’hi troben,
des de les administracions locals ?
A “DINAMISIS” estem convençuts de que sí, de que cal aplicar una certa dosi
d’imaginació, de metodologies i pràctiques innovadores, aprenent també
d’aquells que han fet bones polítiques en el passat, i reconduint els recursos
cap al principal dels problemes que actualment tenen els nostres veïns i les
nostres veïnes: “la lluita contra l’atur”.
EXISTEIXEN MECANISMES QUE PERMETRIEN PRESTAR ELS MATEIXOS SERVEIS A LA
SOCIETAT, AMB EL MATEIX COST PERÒ QUE AFECTEN EN POSSITIU SOBRE L’OCUPACIÓ
LOCAL. Potser cal repensar els
mecanismes de gestió pública i definir-los en funció d’aquest objectiu
prioritari.
