Publicat a http://www.saforinformatiu.es/
Em dispose a escriure aquestes línies mentre escolte com pels carreres del meu poble, no paren de passar xiquets, famílies, persones provinents de diversos llocs de la comarca de la Safor, i d’altres indrets encara més llunyans. Estic a Potries, som als inicis del més de febrer, òbviament celebrem el “Porrat” de Sant Blai.
Em dispose a escriure aquestes línies mentre escolte com pels carreres del meu poble, no paren de passar xiquets, famílies, persones provinents de diversos llocs de la comarca de la Safor, i d’altres indrets encara més llunyans. Estic a Potries, som als inicis del més de febrer, òbviament celebrem el “Porrat” de Sant Blai.
Enguany no fa massa
bon temps, tot i que no plou, fa un dia trist, i cobert, però a pesar d’això la
gent continua entrant al poble a visitar, molts d’ells per enèsima vegada i
d’altre per primera, la festa que cada any es celebra a Potries. I és que jo
sempre dic, el Porrat de Sant Blai no es pot explicar, s’ha de viure. És
difícil comprendre com un xicotet poble, es converteix per una setmana en la
capital cultural i festiva de tota una comarca.
Una festa que basa
el seu èxit en una magnífica formula per combinar allò més tradicional, amb
l’oferiment de continues novetats, cada any. A vegades amb més recursos i
d’altres amb l’esforç i la imaginació. Eixe ha estat des de fa molts anys,
l’aposta que tant l’Ajuntament del Poble, com totes i tots aquells que
participen en l’organització de la festa intenten aportar, i ho dic amb
coneixement de causa, perquè vaig tenir la sort, i el plaer, de formar part de
l’organització d’esta festa durant alguns anys.
I dic una vesant
tradicional, perquè el Porrat de Sant Blai, no s’entendria de cap manera, sense
l’ancestral tradició saforenca, d’apropar-se a principis de febrer a “passar-se”
la relíquia del Sant, que es conserva a l’Església parroquial de Potries, amb
l’objectiu de “protegir-se dels mals de gola durant el proper any”. I prova
d’això és que, a pesar de viure una època en la qual les creences religioses
estan en èpoques baixes; cada any, el diumenge de Sant Blai, les cues a
l’església per acomplir amb el ritus, son inacabables.
Cauen gotes... son
les 5 de la vesprada, però encara es veu gent... menys que si fera un dia
radiant, però hi ha qui encara no es resisteix...
No obstant eixa vesant
tradicional, Potries ha volgut des de fa temps aportar un complement actual; alguna
novetat, que dins la seua programació d’activitats, oferisca un atractiu al
visitant “reincident”, que li permeta gaudir, cada any, d’alguna cosa que el
sorprenga de nou.
A més, s’ha volgut
recuperar en part, el component festiu, en el més estricte sentit de
l’expressió Un component que hi era present als porrats més antics, quan la
gent de la comarca venia a “passar-se” la relíquia, a comprar “torrat” i
llepolies, però també a gaudir d’unes jornades de festa, amb revetlles,
menjades i begudes (perquè no, com diu la cançó de “El Sifoner”, Visca Sant
Blai de Potries,... el que no se’n va borratxo, se’n va mig emborratxat...”),
per a celebrar, tota la comarca junta, el canvi del cicle anual. Perquè igual
que a altres lloc,... “si la Candelaria plora, l’hivern fora...”, a la Safor,
amb el Porrat de Sant Blai, comença l’etapa de llum, i el camí cap al desitjat
estiu.
Escolte dolçaina i
tabal, i els cabuts a la Plaça del poble, on visc... no està tot perdut...
Dins este doble
sentit, i a pesar de la incontrolable climatologia, crec sincerament, que
enguany els organitzadors han encertat de ple. I ho dic per eixa “fireta” de
productes tradicionals” enguany centrada en la “cervesa” però acompanyada de
“mossets” o tapetes, que han oferit els establiments del poble, i alguns que
han vingut de fora. Una idea que ha creat un espai de festa, de reunió,
d’encontre. Mentre fas un tast a una cervesa artesanal d’ “albercoc” , menges
un mosset de pa, del nostre forn, amb
formatge d’Elx, o amb una llonganisseta de la carnisseria del poble..., amb una
base d’espencat... Però sobre tot, et trobes amb gent, “xarres” de mil coses,
fins i tot amb gent que feia anys que no veies, i que curiós... t’hi trobes al
porat de Sant Blai. Això és la festa!!!
Així que, vull aprofitar
per felicitar els organitzadors per aquesta idea, que crec que aprofundeix molt
en eixe objectiu de recuperar els components tradicionals, que són la garantia
de continuïtat de la festa, però amb noves i atractives fórmules. I a més,
apostant per l’activitat econòmica del propi municipi. Una gran idea en aquests
temps que ara estem vivint. A qui corresponga: enhorabona.
Continua el dia trist,
no sé si al final s’agafarà a ploure, però sabeu que? Jo me’n vaig a visitar
per enèsima vegada eixa fira d’atraccions, la fireta artesanal, les paradetes
del porrat; a menjar, beure, però sobre tot, a viure la festa.
I si al final plou,
que hem de fer? El porrat de Sant Blai és així, “de vagades riu i de vegades
plora”; estem a febrer. Però d’allò que podem estar ben tranquils és que l’any
vinent, hi haurà de nou porrat de Sant Blai, amb que ens sorprendran al 2015?
Esperarem expectants.
Ara a gaudir del
que quede i el que el “temps” permeta.
Potries,
9 de febrer de 2014.
Dia Gran
del Porrat de Sant Blai.
18:00 hores
