Quan utilitzem la paraula “mobilitat”, a la majoria ens vénen
al cap imatges de carrils bici, autobusos urbans de baix consum energètic,
zones de passeig de vianants, tramvies ultramoderns… Però realment la MOBILITAT
va molt més enllà, es tracta de garantir a les ciutadanes i als ciutadans “la
igualtat en l’accés a l’ocupació, la formació, els serveis, les relacions
socials, l’oci, la cultura i a les altres oportunitats que oferixen les
societats avançades”, tal com la mateixa Llei Valenciana de Mobilitat,
promulgada l’any 2011, identifica dins dels seus principis generals.
És quan s’introduïx este concepte de la mobilitat, quan
apareix en escena l’oblidada xarxa de transports
de viatgers interurbana, especialment en territoris amb tanta vinculació econòmica
i social com és la comarca de la Safor. I dic oblidada perquè, durant els anys
de bonança, hi havia recursos per a millorar les xarxes de transports comarcals
(o interurbanes, tant se val), per a millorar la seua eficiència, fins i tot l’econòmica... Tots, i dic bé; TOTS la vam considerar poc important
i poc prioritària.
Per una banda, les administracions autonòmiques,
competents en la matèria, consideraren prioritari abordar grans
infraestructures de transport, deixant de costat les xarxes locals. Però, per
una altra banda, cal fer autocrítica, i acceptar que les autoritats i els tècnics
locals tampoc ens preocupàrem massa del tema. En aquells moments, aproximar els
serveis als ciutadans era construir serveis en tots el municipis, i per
traslladar-se a qualsevol lloc, sempre hi havia cotxes i taxis... i eren temps
de bonança...
En l’actualitat les coses han canviat, aquells serveis als
municipis van desapareixent per les retallades, i cal accedir als de les
capçaleres comarcals, i ja no resulta tan accessible pagar el cost d’un taxi
per un transport interurbà. I de nou emergix, amb força, la preocupació pel
transport interurbà; econòmic i eficient. Però com que no hem fet la faena quan
calia, ara ens trobem amb un servei mínim, desestructurat, poc eficient,
antiquat i, fins i tot, deficitari per a les empreses gestores.
La pregunta que ens hauríem de fer ara mateix és: en estos moments de retallades i recessió, ¿és
un bon moment per invertir en la xarxa de transport interurbà? La resposta
és, a totes totes, SÍ. I ara ho justifique.
Des del punt de vista de l’estalvi públic, el fet de millorar la comunicació interurbana
permetria abordar una revisió de la distribució de serveis públics, de forma
global, en tot el territori comarcal, perquè serien fàcilment accessibles des
de qualsevol municipi, i açò estalviaria molts recursos públics en serveis
duplicats i poc eficients.
Des del punt de vista laboral i industrial, una millor xarxa de transports públics
facilitaria la mobilitat laboral entre municipis, però també descentralitzaria les
zones industrials, per la qual cosa es rebaixaria els costos d’ubicació per a
les empreses (estímul) i es permetria que, a pesar d’això, les persones no migraren
a altres municipis.
Des del punt de vista comercial, els nuclis comercials tradicionals de la comarca es
veurien reforçats, per una major facilitat per a l’accessibilitat des del
pobles menuts a les ciutats, de forma barata, ràpida i poc agressiva per a les
comunitats dels municipis receptors. Actualment, es tendix a comprar en les
grans superfícies per les facilitats d’aparcament i accessibilitat.
Des del punt de vista turístic, les destinacions turístiques consolidades de la comarca
podrien oferir productes complementaris a altres municipis limítrofs, perquè
seria fàcil desplaçar-se per als turistes i d’esta manera desestacionalitzar la
temporada turística, millorant els resultats per als destins actuals,
incrementant el seu volum de negoci en el temps i, al seu torn, oferint ingressos
extraordinaris als municipis menuts. Tot això sense necessitat de generar noves
infraestructures hoteleres, sinó aprofitant les que ja existixen tot l’any.
I com no!, una bona xarxa de transport permetria la fixació de la població en els nuclis
rurals, mantenint en valor el sistema
agrícola, que pren gran importància en les èpoques de crisi, ja que actua
com a matalaf econòmic.
Tots estos motius justifiquen la necessària preocupació
de tota la societat econòmica i social de la comarca, per a abordar el més prompte
possible la mobilitat interurbana a la Safor, perquè esta serà una base
necessària per a generar una etapa de creixement, d’ocupació i de benestar
social per a tots els municipis de la nostra comarca de forma homogènia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario