Durant les últimes tres dècades, hem viscut un procés de desenvolupisme exacerbat per part de les
administracions locals. Els ajuntaments de tot arreu, i com no! els de la
nostra comarca, han creat un muntó d’infraestructures i servicis de vegades poc
meditats; la necessitat dels quals, en moltes ocasions, només responia a la
visió localista de “tindre el campanar més alt que el del poble del costat”, i
no pretenc ara fer sentir culpable a ningú, perquè jo mateix assumisc la part
de responsabilitat que en puga tindre, en la meua etapa de governant local. A
més a més, no sols hem de prendre l’actitud fàcil de “tirar-li les culpes” al
polític/a de torn, sinó també hem de prendre consciència que la societat va
entrar en eixa voràgine de “tot és necessari i imprescindible, i a més, ha de
ser millor que el que té el veí”.
Ara, per contra, sembla que s’ha invertit el procés, però quasi
literalment... (o sense el quasi). Ara toca estalviar a estall: en definitiva, suprimir servicis locals, per ser
inassequibles econòmicament, i mantindre tancades grans i magnífiques
infraestructures, per no poder-les omplir de contingut, o simplement per reduir
la despesa de manteniment. Tot açò, de nou, de forma poc meditada, sense
analitzar quins servicis són o no bàsics per a les veïnes i els veïns.
Potser, si ens parem un poc a pensar i reflexionem sense capficar-nos en
els localismes, ni els aclaparaments de la crisi econòmica, ens adonem que: “ni
el que hi havia abans, ni el hi ha ara...” Com diuen els vells: “la virtut està
a trobar el terme mig”. I per trobar alguna cosa, cal posar-se a buscar-la: cal
reflexionar sense limitacions de mires i, segurament, arribarem a la conclusió
que compartint servicis i infraestructures, combinat amb un bon sistema de
transport, podem estalviar i, al mateix temps, mantindre molts dels servicis
que la ciutadania demanda i necessita.
Posaré exemples. Si tots els pobles de la comarca no poden mantindre en
funcionament escoles esportives, i alguns dels que les mantenen estan
treballant amb poc d’alumnat, ¿no podríem gestionar conjuntament l’escola,
compartir gastos i prestar el servici a tots? O si disposen en un municipi d’un
gran teatre-auditori i el poble del costat necessita fer activitats que el
requerixen, ¿no podem compartir gastos i usar-lo tots junts? Les mateixes
preguntes sorgirien en moltes altres infraestructures o servicis, que podrien
ser abordats de forma conjunta i prestar servici a més d’un municipi, sempre tot
això compaginat amb una actuació decidida en els sistemes de transport. Fins i
tot, si parlem d’ocupació i d’activitat econòmica, els grans problemes de la
societat actual, que les xicotetes administracions locals no poden atendre de
forma individual, però que potser sí que podrien abordar de forma coordinada.
I algú em dirà: “en la teoria és evident, però en la pràctica és molt
complex”. Són administracions diferents..., com repartim les places o llocs de
treball?...., on prestem els servicis?.... Si ens fixem, no eixim dels
localismes. Cal trencar esta barrera mental i posar-se a treballar.
Evidentment, s’ha de repensar la distribució dels servicis, cal reordenar l’ús
de les infraestructures, cal assajar nous mecanismes per a aproximar els servicis
a la ciutadania, tot un repte que la societat civil i política actual no pot
ajornar més.
I no val esperar a la reforma de la Llei de Règim Local, “a veure quines competències
ens lleven i ens posen”. Portem un any esperant, i la ciutadania també continua
esperant, i les necessitats continuen al mateix lloc... Si esperem que vinga un ens superior a resoldre les
necessitats, l’experiència ens diu que ens quedarem esperant... Mentres
esperem, anem avançant; obrim un debat sobre l’ordenació de les infraestructures
i els servicis bàsics, amb la participació de la ciutadania i els agents
econòmics. Això no fa mal! i sempre obri oportunitats. I si després un altre
ens ha d’assumir les funcions, tindrà la faena avançada, perquè allò més
important no és qui té les competències, sinó que els nostres veïns i les
nostres veïnes tinguen els servicis que hi necessiten.
Ja fa més de 30 anys, els nostres pobles tingueren la necessitat de
consensuar un Pla Comarcal de Carreteres (alguns recordaran les reunions per a
ubicar l’autopista...). Aquell treball conjunt permeté abordar altres temes,
especialment en l’àmbit dels Serveis Socials Generals, i facilitaren la creació
d’una estructura que resolia les necessitats per a tots els municipis, la
Mancomunitat de Municipis de la Safor. Potser ens troben novament amb la
necessitat de consensuar una ordenació territorial, ara dels servicis públics,
i segurament este treball ens permetrà trobar conjuntament les complexes solucions que requerixen els complexos problemes actuals. Posem-nos a
la faena!
No hay comentarios:
Publicar un comentario