Treballem per l’ocupació a la Safor.

Una de les lacres socials més importants que ens deixa aquesta crisi, és l’alt nivell de desocupació, d’atur, que se va incrementant mes darrere mes, any darrere any, i amb unes previsions no massa esperançadores per al futur immediat; només cal veure les previsions que l’OCDE fa per a l’Estat Espanyol per al 2013, on apunta un increment de l’atur fins un 26% (actualment ja estem al 25). Aquesta xifra immaterial indica que més d’una, de cada quatre persones, que volen treballar no podran fer-ho, i que moltes famílies continuaran sense tindre cap membre amb una ocupació, i per tant sense ingressos. Aquesta realitat, serà la que ens trobarem (i ja ens trobem) a la nostra comarca, no aliena a la realitat mundial, i en especial a la realitat valenciana actual.

El que resulta encara més cridaner, és que sembla que cap poder públic se n’està preocupant massa d’aquesta situació. I és cridaner perquè no fa massa temps, alguns dels nostres dirigents no es cansaven de dir, que “la base per a la recuperació econòmica és la creació d’ocupació” (cosa que es tant òbvia que ningú pot estar en desacord), però en la realitat no es veuen increments de polítiques actives per a la generació d’ocupació, més be el contrari: mentre es dediquen recursos impressionants a restablir el sistema financer (que no diré que no siga necessari), els recursos per a la promoció de l’ocupació han disminuït. En l’àmbit valencià s’han reduït els cursos de formació per a que el treballadors/es desocupats/es es reciclen i pugen optar als llocs de treball que demanda la realitat actual, s’han reduït el nombre de tècnics/es dedicats a l’àmbit de la promoció de l’ocupació,... realment un contrasentit, que no fa més que agreujar, si encara cap més, la realitat que estan sofrint les persones desocupades, que no sols es troben abandonades, sinó que a més no veuen cap esperança de futur. I no ens enganyem, això afecta també a una reducció dràstica del consum, i en definitiva a una desacceleració del nostre sistema productiu, les nostres empreses, que cada dia venen menys i han de continuar despatxant treballadors i en alguns casos tancant les seues portes. Un cercle viciós, que sembla que ningú sap com invertit.

Però si ens centrem en l’àmbit estrictament comarcal: ¿Que s’està fent en polítiques actives de promoció de l’ocupació? Tret d’algunes iniciatives d’àmbit estrictament localista, als ajuntaments més grans, amb un “més que relatiu” èxit, pràcticament res. Baix l’excusa de que “eixa no és la nostra competència i nosaltres no podem fer res”, no se fa cap cosa. I caldria dir 2 coses: Primer: la competència més important de les administracions és resoldre les necessitats de les persones, especialment aquelles vitals; i segon, si que podem fer res, i si fem una mirada endarrere veurem que ja ho hem fet. Recorde unes paraules que llegia a un economista, que respecte a la crisi deia: “sembla que els economistes (i la societat en general) han oblidat tot el que hem aprés els últims 100 anys”. I em fa la impressió que a la Safor passa el mateix.

Vull recordar que a finals dels 90 i principis dels mítics 2000, la nostra comarca estava immersa en grans projectes de promoció de l’ocupació, segurament encara fruit de la crisi dels 90 (recordarem que la actual no és la primera...), projectes suportats amb fons públics: Europeus, de les administracions estatals i autonòmiques, locals i fins i tot de l’àmbit privat i empresarial. Uns projectes que pretenien “assajar polítiques públiques d’ocupació per a traslladar les bones experiències a la pràctica política quotidiana”. D’aquelles experiències, en resultaren de bones i de no tant bones, però efectivament de tot s’aprèn. Però el trasllat a la política quotidiana no es va produir, bàsicament perquè en l’etapa de creixement que vivírem posteriorment als anys 2000, no resultava ni atractiu ni necessari. Però ¿no seria interessant que en la realitat actual “traguérem dels arxius” aquelles experiències i veiérem si ens poden servir ara?

Uns dels projectes culminats d’aquell moment va ser el que coneguérem com l’EQUAL-CRESOL, d’aquell projecte eixirem moltes coses bones per a l’ocupació comarcal, però sobretot va ser el primer projecte que va ser capaç de seure en la mateixa taula a totes les institucions locals de la comarca, a les associacions empresarials, als sindicats i a entitats sense ànim de lucre i dissenyaren un pla d’actuació conjunt per a l’ocupació i la generació d’activitat a la nostra comarca.

Des del meu punt de vista, la gravetat de la situació actual demana a crits que es reedite aquesta experiència. Potser sense recursos externs, però amb les poques aportacions que s’hi puguen fer entre molts segur que es crea alguna cosa gran, però sobre tot necessària per a els/les nostres veïns/nes i per a continuar generant riquesa que faça créixer el sector econòmic i empresarial de la Safor. No val ja a dir que “l’ocupació no és la nostra competència”, perquè aquest és un problema de tots i totes i que hem de resoldre (i podem almenys intentar-ho) entre totes i tots.