Estem tornant a l’època feudal? Una reflexió sobre el sistema econòmic imperant

Durant aquest dies d’hospitalització, una vegada recuperat el sentit comú, he tingut ocasió de reflexionar molt jo sòl, però sobretot amb algunes visites, d’amics... o millor dit, d’amigues...  amb qui sempre es un goig comentar i reflexionar.

Com no podia ser d’altra manera l’objecte de les meues reflexions ha estat la situació econòmica del nostre País, del nostre Estat i del món mundial, entre altres coses perquè la única connexió amb la realitat ha estat la xicoteta TV de l’habitació, en la qual a totes hores m’arribaven imputs... òbviament negatius, sobre la situació general... (com per a recuperar-se amb alegria... jajajaja)

La qüestió és que aquestes reflexions, potser per la possible disfunció que produeixen les febres, o potser per la clarividència que produeix una certa abstracció, m’ha fet pensar que la situació política actual està assemblant-se cada vegada més al sistema feudal de l’Edat Mitjana; i el sistema econòmic, al que aquells que un dia estudiàrem economia (o Historia Econòmica, o Demografia) coneguem com la Teoria Malthusiana... o model de creixement pre-industrial. Algú pensarà... que animal eres!!! Però permeteu-me que ho justifique, i desprès dieu el que penseu... (i sobretot, que ningú pretenga donar-li un caràcter científic a aquesta reflexió, que no es més que això, una reflexió col·lectiva) :

En la època feudal, el sistema de poder es basava (entre altres coses) en la construcció d’un sistema de pagament d’impostos i de rendes, per una banda, l’Estat era el Rei i l’Església i aquests cobraven els seus impostos a la societat d’una forma lineal, sense tenir en compte les eventualitats, ni les diferencies entre la població. A més el sistema es complementava amb una propietat de les terres en mans de les classes nobles (els Senyors feudals), que atorgaven als llauradors els drets d’explotació a canvi d’una quantitat de la producció o una quantitat econòmica, unes exigències que eren rígides, i mai en funció de la realitat de la producció de cada any...

NO US RECORDA RES??? No veieu que en l’actualitat l’Estat exigeix cada dia més, un  major nivells d’impostos a una societat cada vegada més empobrida i sense tenir en compte la realitat de cada família, de forma que es beneficia especialment als rics i es perjudica als pobres, que ja quasi no poden fer front als impostos? No us recorda els Srs. Feudals al paper que en la actualitat tenen els Bancs? Que son propietaris de tot, i que exigeixen sense parar el pagament dels seus beneficis, sense considerar en absolut la realitat que tenen els seus “creditors”, perquè en el fons el poder els ve del propi Estat (el rei...) que els mima i els ajuda, com no fa amb les classes de base...?

Per altra banda la teoria del creixement econòmic en la època feudal està basada en la limitació dels recursos (el que més tard s'anomena model Malthusià), és a dir que es podia produir mentre hi haguera terres disponibles per a fer-ho, per això mentre hi havia terres es creixia econòmicament i això provocava un increment de la població, que consumia l’increment de producció, però quan s’arribava al límit, es generava una etapa de recessió que obligava a una reducció de la població, que al no poder produir-se prou per a tots passava fam i generava grans epidèmies que reduïen la població de forma “natural”.

Òbviament si en l’actualitat algú basara la possible recuperació econòmica en una reducció de la població basada en la defunció, seria una barbàrie, ara... Si reduïm les prestacions socials, la cobertura als desocupats, la sanitats i els serveis socials... no estem obligant a la gent a migrar, a buscar altres territoris, no estem produint una reducció de la població, en esta ocasió per la via de la migració? I per altra banda, un sistema econòmic basat en els límits dels recursos, no us recorda molt a l’actual sistema econòmic basats en les limitacions financeres?

Potser mols pensen que se me n’ha anat “l’olla” i que acabe de passar-me 3 pobles...Potser sí, però amb aquesta reflexió només pretenc posar en qüestió el model econòmic que sembla vol aplicar la actual classe dirigent a Europa, un sistema que s’assembla més al de l’època feudal, que al d’economies modernes. Un sistema que oblida tot el que hem aprés durant anys, al propi sí de la Unió Europea, on en els anys 80 i 90 s’assajaren sistemes i polítiques que permeteren una etapa de creixement sense precedents i que ara sembla que s’han oblidat.

Des del meu punt de vista, el motiu és que actualment els economistes que estan al front dels estats i dels organismes internacionals, son economistes que han estat durant any tancats al sí de les Universitats i de els Grans Empreses, teoritzant sobre coses que ningú compren,  que no coneixen en absolut la realitat i que viuen en un món de “models virtuals” absolutament irreals. Personatges tètrics que han aprofitat la debilitat que genera una crisi sobre aquells que durant anys han dissenyat polítiques de creixement i que han segrestat el poder per intentar aplicar els seus “models irreals” per damunt de la pròpia societat i amb l’únic objectiu de la seua pròpia autosatisfacció.

Aquesta situació és molt perillosa, i haurem de començar a intentar canviar-la i que de nou aquells que han treball (que hem treballat) en el disseny de polítiques econòmiques de creixement, recuperen la possibilitat de fer-ho i que d’aquesta manera comencem a aplicar allò que hem aprés per regenerar els nostre sistema econòmic, a través de la generació d’activitat i ocupació.